Este libro es un estudio sobre la justicia acorde con sociedades y valores bastante distintos a los del Estado de derecho real e ideal- contemporáneo. La justicia vindicatoria parte de la ofensa, la posible indefensión, la venganza que no puede rechazarse sin más y la responsabilidad que debe ser juzgada. El propósito principal de la obra es hacer notar de qué manera, a través de la historia y la etnografía, aparecen diversas culturas jurídicas que han desarrollado el ámbito vindicatorio con (...) notable complejidad. (shrink)

Al llibre ¿Què ens fa humans? (2022), Salvador Macip explora la pregunta del títol a través d’un diàleg fructífer entre la ciència i la filosofia. Ara bé, Macip diu que no està interessat en tota la filosofia, sinó només en «la part de la filosofia que ha aplicat el mètode científic » (p. 159). A quina part de la filosofia fa referència exactament? Repassarem les idees principals del llibre de Macip fent especial esment dels filòsofs que es mencionen. Així, podrem (...) tenir una idea més precisa de quina mena de filosofia és la que interessa a Macip. També revisarem breument les referències artístiques incloses al llibre de Macip, ja que el mateix autor afirma que «ciència i art no s’haurien de veure com dues entitats separades (i gairebé antagòniques) […], sinó com components del mateix concepte, el de la cultura humana» (p. 35). (shrink)

El més gran dels pensadors i el més petit dels homes”; amb aquestes paraules va referir-se Gadamer d'una manera molt punyent a la desconcertant figura del seu mestre, Martin Heidegger. L’autor d’Ésser i temps ens ha deixat en herència no només una obra filosòfica capaç d’exercir una grandíssima influència, sinó també el repte d’interpretar la tensió entre vida i pensament. Hem de creure que cal una gran vida per tal que hi hagi un gran pensament? O hem d’admetre que no (...) hi ha cap relació entre una cosa i l’altra i, per tant, que un gran pensador pot adherir-se de forma entusiasta a un dels règims polítics més abjectes de la història d’Europa sense comprometre la qualitat de la seva producció filosòfica? Heidegger és segurament un exponent d'una Europa contradictòria i angoixant: no només un representant excepcional de la millor tradició filosòfica, sinó també de les grans bogeries i pors del segle XX. (shrink)

Qualsevol que es llegeixi aquest llibre s'adonarà que molts d'aquests mites amb els quals ens han promès la felicitat no són ni tan sòlids, ni tan certs, ni tan "progres" com sembla. Amb lúcida ironia, Ignasi Riera reflexiona sobre algunes de les qüestions que actualment saturen els mitjans de comunicació i que, com a polític i periodista, l'han preocupat al llarg de la seva vida: la idealització del món rural, l'obsessió per la salut, però també el maniqueisme de certes (...) actituds pseudodemocràtiques, les paradoxes de la societat del benestar o el fals esquerrisme. La crítica de fons és doblement interessant: marcada pel to satíric i desenfadat que el caracteritza, Riera ens proposa la deconstrucció d'un concepte viciat com és el de la felicitat, enganyós, mercantil i utilitari, i d'aquestes formes de pensament dirigit que, segons ens diuen alguns, són el camí per arribar-hi. La conclusió és clara: els que pretenem lluitar contra la felicitat, hem de canviar de sentit tota la nostra vida així com el conjunt de les nostres creences: tirar al foc moltes de les que semblen veritats eternes.IGNASI RIERA, escriptor, articulista, comentarista radiofònic i polític, ha conreat tots els gèneres literaris. Ha estat guardonat amb els premis Octubre, Ramon Llull i Pere Quart d'Humor i Sàtira. És autor de llibres de narrativa breu, de novel·les, de pamflets, dels llibres de no ficció: El meu oncle Pere Quart, Un patriota exemplar, Els catalans de Franco, Viatgers de Barcelona, Jordi Pujol. Llums i ombres ; de la biografia, Lluís Llach: companys no és això i de Llibre d'hores del ben menjar. A Edicions 62 ha publicat: Pàries, sindicalistes, demagogs, Diccionari de la Cuina Catalana i Un català a Madrid. (shrink)

v. 1. L'estudiant. Vida oculta.--v. 2. Cicle apologètic i social. Cicle polític i filosófic.--v. 3. Documents balmesians.

The theologians of first scholastic generation (12th century) gave an allegorical interpretation to the passages of woman as found in Genesis (ch. 2 and 3) and I Corinthians (ch. 11 and 14). The source for such an interpretation was the psychological binary of Philo as reflected in the works of Origen, St. Ambrose and St. Augustine: vir symbolizes ratio speculativa and mulier, ratio practica, or cogitativa, or the sensual appetite. Furthermore, each individual man or woman possesses his or her own (...) vir-mulier binary. The silence of women in church as well as the use of the veil refer to mulier (not woman), that is, the practical reason, cogitativa, or the sensuality. (shrink)

The theologians of first scholastic generation (12th century) gave an allegorical interpretation to the passages of woman as found in Genesis (ch. 2 and 3) and I Corinthians (ch. 11 and 14). The source for such an interpretation was the psychological binary of Philo as reflected in the works of Origen, St. Ambrose and St. Augustine: vir symbolizes ratio speculativa and mulier, ratio practica, or cogitativa, or the sensual appetite. Furthermore, each individual man or woman possesses his or her own (...) vir-mulier binary. The silence of women in church as well as the use of the veil refer to mulier (not woman), that is, the practical reason, cogitativa, or the sensuality. (shrink)

Machiavelli, Niccolò, 1469-1527-Criticism and interpretation ; Political science-Translating.

This paper explores how civic food networks (CFN) use public forums to engage with other initiatives and stakeholders in civil society. It develops the concept of social infrastructure to capture the assemblages of discourses, networking and spaces around agrifood forums. The research then examines how social infrastructures support CFNs’ capacity to organize communities and challenge power relations in the agrifood system. Two cases are compared: News&Market, a Taiwan-based agrifood news platform which also sells organic food products, and Foodthink, a collective (...) blog created by a farmers’ market in China. Both started in the late 2010s but one focuses on policy critiques while the other focuses on market critiques. A comparison finds that CFNs develop different critiques to address the specific challenges facing local alternative food networks (AFNs), and use networking and space creation to promote social dialogue with other stakeholders or build networks across AFNs and NGOs. The paper argues that a social infrastructure such as that built around agrifood forums enables CFNs to shape food democracy and food citizenship practices in new ways. (shrink)

In the aftermath of the Spanish War, the Catalan philosopher Eugeni d'Ors and the Spanish philosopher José Ortega y Gasset offered a reading of Einstein’s theory of relativity in which discussions of unity and plurality connected their respective synthetic philosophies and nationalist projects of political and cultural analysis and reform. Besides their philosophical views, references to Einstein tracked their territorial concerns and personal circumstances in the relations between Catalonia, Spain and Europe. Einstein’s theory symbolized the saving connection between the classical (...) and the modern, Europe and the Mediterranean, and science and philosophy. In this paper I focus on the case of Ors in relation to Catalan nationalism and the project he called Noucentismeand the case of Ortega in relation to Spanish nationalism and his political philosophy in España Invertebrada. (shrink)

Nikolai Zhinkin’s review of Ernst Cassirer is so far the earliest document of the discussion in Russia about Cassirer’s conception of myth and his theory of symbolic forms. The text is published from Zhinkin’s archive. Zhinkin here notes a reorientation of Neo-Kantianism that reveals its hidden relativism and stands as a symptom of its downfall.

Epistrofē, ili, Fenomen "vozvrashchenii︠a︡" v pervoĭ evropeĭskoĭ kulʹture -- "Osevye veka" evropeĭskoĭ istorii -- Logika istorii -- Istina i istorii︠a︡ -- Evropeĭskiĭ istorizm (nekotorye aspekty problemy).